- brandament
- brandamen m. branlement; mar. tangage. voir balanç
Diccionari Personau e Evolutiu. 2015.
Diccionari Personau e Evolutiu. 2015.
balanç — balans m. balancement; allure; branle; élan; perplexité; mar. tangage. « Li fueio nouvello d uno platano verdejavon en se clinant dins l aureto em un balans lóugeiret. » J. P. Tennevin. voir brande, vam, anament, brandament … Diccionari Personau e Evolutiu